Futura família "two under two"


Quan ja tenia el meu nen en braços pensava que tenia completament superada la nostra infertilitat. No devia ser així perquè quan algú em deia que s'havia quedat embarassat em quedava pensativa i imaginava com devia ser fer-se una prova d'embaràs, que surtís positiu, ensenyar-li al teu marit i plorar tots dos d'alegria. Aquest estiu vam decidir demanar hora amb la nostra metgessa per planificar un nou tractament. Conscients de que ens havíem quedat sense embrions i que seria un altre procés llarg i dur, volíem parlar amb ella, planificar tractament, obtenir un pressupost i mirar com està el meu cos, el meu úter i tot plegat. La nostra idea era extreure els òvuls i congelar-los fins d'aquí uns dos anys que teníem pensat posar-los.
Quan demanes cita ja te la donen en funció del cicle menstrual però ells ja saben com és el meu, o més ben dit, el meu NO-CICLE MENSTRUAL. Perquè els meus ovaris poliquístics fan que les meves menstruacions siguin cada 3-5 rmesos o més.
- Jo et dono aquest dia en funció de l'últim cicle i truca'm com sempre si es torça. Una setmana abans de la visita vaig trucar a recepció: 
- No m'ha vingut la regla...com sempre..però tinc unes rampes tremendes als ovaris, els dec tenir plens de quistes. 
- Vine, vine igual que això s'ha de mirar.
I així ens vam trobar un 19 de setembre a la consulta de la nostra metgessa preferida, sempre amb un somriure esperançador disposada a fer-me una ecografia per veure l'estat del s meus ovaris i el meu úter. De cop veig que li canvia la cara a la metgessa i per uns segons, els pitjors pensaments van venir a la meva ment. Ja no recordava el que era anar cites de fertilitat i que em donessin males noticies i semblava que em tornava a passar. Recordo que em va posar la mà que tenia lliure a sobre la meva cama, em va mirar i van sortir de la seva boca unes paraules que mai oblidarem: 
- Neus...estàs...estàs embarassada I aquí vaig començar a mirar la pantalla, la metgessa, la pantalla, a Ferran que tenia els ulls plorosos i un somriure d'orella a orella, tornava a mirar la pantalla, i a la metgessa que assentia amb el cap com dient-me "si, si, creu-t'ho". I llavors vaig riure i llavors vam plorar i després riure i em vaig vestir per inèrcia però la incredulitat no em deixava pensar. Aquestes coses a mi no em passen, no em podia parar de repetir.
- I no em punxo la progesterona? I els òvuls? I l'adiro per millorar la circulació? He begut dues copes de vi la setmana passada.. No he pres el suplement vitamínic... i vaig menjar molt sushi, però molt.
 - Neus, Neus.. tranquil.la. El teu úter ha funcionat, el teu cos ha respost, no li fa falta que l'ajudem en res. Tot anirà bé. Vam pujar al cotxe callats i crec que la primera mitja hora de viatge cap dels dos va dir res. Jo pensava i lligava caps. Aquell cansament tan fort feia un mes i que em va costar una esbroncada de la meva mare i germana, dient-me que volia abarcar massa i el meu cos m'estava avisant. També lligava caps amb les nàusees que tenia feia dos dies i que jo atribuïa a les meves constants gastritis. Ara quadraven coses que abans ni tan sols hagués lligat. Estàvem emocionats, feliços i tot s'ha de dir, acollonits. El nostre fill gran és un miracle de la ciència i el pròxim fill és un miracle del cos humà. Està clar que l'úter operat ja estava arreglat però la meva falta d'ovulació, i la astenozoospermia de Ferran allí estaven. O no, pel que es veu.

 I conforme passaven els dies ho anàvem assimilant, la panxeta ha anat creixent , hem notat les patadetes i ens hem fet conscients que, si tot va bé, serem pares per segon cop. I de manera natural. I vaig pensar que ja no som infèrtils. I un dia, sense més ni més, vaig recordar que aquesta vegada tampoc he fet tota la historia del test d'embaràs però...qui el vol? La historia és molt més divertida així.














  1. Cuando ya tenía mi niño en brazos pensaba que tenía completamente superada nuestra infertilidad. No debía ser así porque cuando alguien me decía que se había quedado embarazada me quedaba pensativa e imaginaba cómo sería hacerse una prueba de embarazo, que saliera positivo, enseñarle a tu marido y llorar ambos de alegría. Este verano decidimos cita con nuestra médico para planificar un nuevo tratamiento. Conscientes de que nos habíamos quedado sin embriones y que sería otro proceso largo y duro, queríamos hablar con ella, planificar tratamiento, obtener un presupuesto y mirar cómo está mi cuerpo, mi útero y todo. Nuestra idea era extraer los óvulos y congelarlos hasta dentro de unos dos años que teníamos pensado ponerlos.
  2.  Cuando pides cita ya te la dan en función del ciclo menstrual pero ellos ya saben cómo es mi, o mejor dicho, mi NO-CICLO MENSTRUAL. Porque mis ovarios poliquísticos hacen que mis menstruaciones sean cada 3-5 meses o más. 
  3. - Yo te doy este día en función del último ciclo y llámame como siempre si se tuerce. Una semana antes de la visita llamé a recepción: 
  4. - No me ha venido la regla ... como siempre..pero tengo unas rampas tremendas en los ovarios, los debo tener llenos de quistes. 
  5. - Ven, ven igual que esto se debe mirar. 
  6. Y así nos encontramos un 19 de septiembre en la consulta de nuestra médica preferida, siempre con una sonrisa esperanzadora dispuesta a hacerme una ecografía para ver el estado de mis ovarios y mi útero. De repente veo que le cambia la cara a la médico y por unos segundos, los peores pensamientos vinieron a mi mente. Ya no recordaba lo que era ir a citas de fertilidad y que me dieran malas noticias y parecía que me volvía a pasar. Recuerdo que ella me puso la mano que tenía libre sobre mi pierna, me miró y salieron de su boca unas palabras que nunca olvidaremos: 
  7. - Neus ... estás ... estás embarazada 
  8. Y ahí empecé a mirar la pantalla, la médico, la pantalla, a Ferran que tenía los ojos llorosos y una sonrisa de oreja a oreja, volvía a mirar la pantalla, y a la médico que asentía con la cabeza como diciéndome " si, si, créetelo ". Y entonces me reí y entonces lloramos y luego reír y me vestí por inercia pero la incredulidad no me dejaba pensar. Estas cosas a mí no me pasan, no podía parar de repetir.
  9.  
  10.  - Y no me pincho la progesterona? Y los óvulos vaginales? Y el Adiro para mejorar la circulación? He bebido dos copas de vino la semana pasada .. No he tomado el suplemento vitamínico ... y comí mucho sushi, pero mucho... - Neus, Neus ... tranquila. Tu útero ha funcionado, tu cuerpo ha respondido, no le hace falta que le ayudamos en nada. Todo irá bien. Subimos al coche callados y creo que la primera media hora de viaje ninguno de los dos dijo nada. Yo pensaba y ataba cabos. Aquel cansancio tan fuerte hacía un mes y que me costó una bronca de mi madre y hermana, diciéndome que quería abarcar demasiado y mi cuerpo me estaba avisando. También con las náuseas que tenía hacía dos días y que yo atribuía a mis constantes gastritis. Ahora cuadraban cosas que antes ni siquiera hubiera ligado. Estábamos emocionados, felices y todo hay que decirlo, acojonados. Nuestro hijo mayor es un milagro de la ciencia y el próximo hijo es un milagro del cuerpo humano. Está claro que el útero operado ya estaba arreglado pero mi falta de ovulación, y la astenozoospermia de Ferran allí estaban. O no, por lo que se ve. 
  11.  
  12.  Y conforme pasaban los días lo íbamos asimilando, la barriga ha ido creciendo, hemos notado las pataditas y nos hemos hecho conscientes de que, si todo va bien, seremos padres por segunda vez. Y de manera natural. Y pensé que ya no somos infértiles. Y un día, sin más, recordé que esta vez tampoco he hecho toda la historia del test de embarazo pero ... ¿quién lo quiere? La historia es mucho más divertida así.

Comentarios

  1. Neus! Crec que jo estava a la clínica de Juana aquell dia,esperant que em toqués entrar a mi ! Vaig començar a escoltar felicitacions i paraules d'alegria! I vaig pensar, quina sort, ara sé segur que, per fi, estic al lloc adequat ! Ara tinc una bebota de 10 mesets!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario