Nos dieron malas noticias diciéndonos que necesitamos hacer un tratamiento in-vitro si queríamos ser padres. Y aquí comenzó nuestra lucha incansable. Recuerdo un día que desesperé y mi marido me dijo:
- Vamos, Neus, cálmate. Pensamos que sería una carrera de 100 metros y resulta que será un maratón.
Y la maratón se complicó, aparecieron vallas y obstáculos, y lluvia y charcos de agua, y los vientos huracanados que se nos llevaban.
Fueron dos años resumidos en cinco fecundaciones in vitro, un aborto, una operación del útero y, finalmente, el embarazo tan deseado. ¿Que por qué abro este blog? Porque me gusta explicar, me gusta escribir y crear, pero sobre todo porque me gusta ayudar con mi experiencia. Creo que soy una madre gracias a una persona que me explicó su caso y me dijo aquello de "ve allí". En este blog narro mi experiencia con la infertilidad, embarazo y maternidad.
Y como madre trabajadora, autónoma, haciendo filigranas para llegar a todo, ahora me involucro en este proyecto que espero que os guste y que os sirva. Porque las mujeres trabajadoras tienen más mérito de lo que pensamos, porque podemos con todo, incluso con el remordimiento de tener que ir a trabajar a las 6 semanas si queremos que el negocio no muera o en 16 semanas si no queremos represalias en el trabajo.
Porque queremos sentirnos realizadas en ambos sentidos y porque nuestra experiencia vale la pena contarla, porque somos unas working mom
EDITO: El 19 de Septiembre, en una revisión ginecológica descubren que estoy embarazada (leer post aquí) De forma natural y espotània. Cuando nazca nuestro primer hijo tendrá 17 meses.
- Ser pares no ha estat gens fàcil per a nosaltres. Bé, ser pares trobo que no ho és per a ningú. El que ha estat difícil és aconseguir ser-ho. Aconseguir una cosa que pot resultar tan fàcil per a uns, per a nosaltres es va convertir en un calvari.
- Ens van donar unes notícies poc esperançadores on ens comuniquen que necessitem realitzar un tractament in-vitro si volem ser pares. I aquí va començar la nostra lluita incansable. Recordo un dia que em vaig desesperar i el meu marit em va dir:
- - Vinga Neus, calma. Pensàvem que seria una cursa de 100 metres i resulta que serà una marató.
- I la marató es va complicar, van començar a sortir tanques i obstacles, i pluja i tolls d'aigua, i vents huracanats que se'ns emportaven.
- Van ser dos anys resumits en 5 fecundacions in vitro, un abort, una operació d'úter i finalment, el tant desitjat embaràs. Que perquè he obert aquest blog? per què m'agrada explicar, m'agrada escriure i crear però sobretot perquè m'agrada ajudar amb la meva experiència. Crec que sóc mare gràcies a una persona que em va explicar el seu cas i em va dir allò de "ves allí". Crec que si ho vaig portar relativament bé va ser gràcies a llegir i parlar amb altres bloggeres . En aquest blog narro la meva experiència amb la infertilitat, amb l'embaràs i amb la maternitat.
- I com a mare treballadora, autònoma, fent filigranes per a arribar a tot, ara m'embolico amb aquest projecte que espero que us agradi i que us serveixi. Perquè les dones treballadores tenim més mèrit del que ens pensem, perquè podem amb tot, fins i tot amb el remordiment d'haver d'anar a treballar a les 6 setmanes si volem que el negoci no defalleixi o a les 16 setmanes si no volem represàlies a la feina.
- Perquè ens volem sentir realitzades en les dues vessants i perquè la nostra experiència val la pena contar-la, perquè som unes working mom!
- EDITO: El 19 de Setembre, en una revisió ginecològica descobreixen que estic embarassada (llegir post aquí). De forma natural i espotània. Quan neixi els nostre primer fill tindrà 17 mesos.
- workingmom555@gmail.com
Comentarios
Publicar un comentario