He parido un niño grande


Quan estava embarassada em fan fer diverses curves de la glucosa perquè l'Eudald era molt gran. Quan es disposaven a fer-me'n una altra em vaig negar, el nen era gran com ho vaig ser jo (4,250 kg), com ho va ser ma germana (4,140kg), com ho va ser el meu marit (4,000), la meva cunyada (4.100kg) i la meva fillola (4,110kg). El nostre peque va nèixer amb 4,000kg clavats i va seguir creixent. És un nen gran en pes i en altura, sobretot el pes. Com em va dir el pediatra en una ocasió, és un nen "massís". I fa dos mesos he donat a llum a la Laura que va pesar 4,425 kg. 

Quan amigues meves han tingut nens de mida més petita que el meu, me n'he adonat que hi ha coses que només els pares de nens gran passem. Com que es divendres, us passo aquest post amb clau d'humor i per a riure una estoneta abans de l'arribada del cap de setmana. 

1. Contestar quan pesa: l'exclamació de què és gran, sempre va seguida de un "però quan pesa?" 
2. Somriure quan la gent esbufega: mirant-se al nen de dalt a baix 
3. Contestar que "no, no em fa mal l'esquena al portejar" 
4. Contestar que no tens cap intenció de deixar de portejar 
5. Afirmar que sí, que va ser un part vaginal. I sí, amb epidural. Of course! 
6. Somriure quan després et diuen "bé, és que tu ets gran": amb això què vols dir exactament? 
7. Somriure quan li aixequen els pantalons per tocar-li els saxons: crec que és la part que el meu fill té més sobada. 
8. Adonar-te'n que els mitjons de la seva talla quasi li estrangulen la cama literalment. En una ocasió em pensava que li trobaria els peus cianòtics. 
9. Comprar tres talles més de culots perquè la goma no li estranguli la cuixa. 
10. Passar més estona assecant els plecs dels saxons i comprovant que no es fa ferida, que dutxant-lo. 11. Regalar bolquers que se t'han passat de talla en un tres i no res. 
12. No estrenar la roba de 0 mesos 
13. Que la infermera de l'hospital s'oferís per posar-li la primera posada per poder fer-li la foto i treure-li 5 minuts després perquè semblava que anés a petar. 
14. Haver d'escurçar tots les tirants que van amb pantalons i amb culots perquè la talla que necessites d'ample dobla la que necessites de llarg. 
15. Assegurar que has fet lactància fins als 6 mesos. 
16. Assegurar que no li has donat cap aliment abans per a que engreixi. 
17. Que els teus fills siguin la sensació de la sala de parts. 
18. Jurar i perjurar que sí, que al dia següent caminaves la mar de bé i que el part va anar la mar de bé. 
19. Dir que no, no volies cesària programada per macrosoma. 
20. No poder ni estrenar la famosa banyera anticòlics. 

I vosaltres què? heu tingut fills grans? Us sentiu identificats?

Gràcies per ser-hi! 







Cuando estaba embarazada me hicieron hacer varias curvas de la glucosa porque Eudald era muy grande. Cuando se disponían a hacerme otra me negué, el niño era grande como yo lo fui (4,250 kg), como lo fue mi hermana (4,140kg), como lo fue mi marido (4,000) , mi cuñada (4.100kg) y mi ahijada (4,110kg). Nuestro peque nació con 4,000kg clavados y siguió creciendo. Es un niño grande en peso y en altura, sobre todo el peso. Como me dijo el pediatra en una ocasión, es un niño "macizo". Y hace dos meses he dado a luz a Laura que pesó 4.425 kg. 
Cuando mis amigas han tenido niños de menor tamaño que el mío, me he dado cuenta que hay cosas que sólo los padres de niños grandes pasamos. 
Como es viernes, os paso este post con clave de humor para reírnos un rato antes de la llegada del fin de semana. 
1. Contestar cuanto pesa: la exclamación de que es grande, siempre va seguida de un "pero cuando pesa?" 
2. Sonreir cuando la gente resopla: mirándose al niño de arriba abajo 
3. Contestar que "no, no me duele la espalda al portear" 
4. Contestar que no tienes ninguna intención de dejar de Portear 
5. Afirmar que sí, que fue un parto vaginal. Y sí, con epidural. Of course! 
6. Sonrisa cuando después te dicen "bueno, es que tú eres grande": con ello que quieres decir exactamente? 
7. Sonreír cuando le levantan los pantalones para tocarle los pliegues: creo que es la parte que mi hijo tiene más sobada. 
8. Darse cuenta de que los calcetines de su talla casi le estrangulan la pierna literalmente. En una ocasión pensaba que le encontraría los pies cianóticos. 
9. Comprar tres tallas más de culotes para que la goma no le estrangule el muslo. 
10. Pasar más tiempo secando los pliegues de carnecita y comprobando que no se hagan heridas, que duchándolo. 
11. Regalar pañales que se te han pasado de talla en un santiamén. 
12. No estrenar la ropa de 0 meses. 
13. Que la enfermera del hospital se ofreciera para ponerle la primera puesta para poder hacerle la foto y sacarsela 5 minutos después porque parecía que fuera a petar. 
14. Tener que acortar todos los tirantes que van con pantalones y con culotes porque la talla que necesitas de ancho dobla la que necesitas de largo. 
15. Asegurar que has hecho lactancia hasta los 6 meses. 
16. Asegurar que no le has dado ningún alimento antes para que engorde. 
17. Que tus hijos sean la sensación de la sala de partos. 
18. Jurar y perjurar que sí, que al día siguiente caminabas la mar de bien y que el parto fue de maravilla. 
19. Decir que no, no querías cesárea programada por macrosoma. 
20. No pudo ni estrenar la famosa bañera anticólicos. 

I vosotras qué? Habéis tenido hijos grandes? Os sentís identificadas?

Gracias por estar ahí!

6 comentarios

  1. M'agrada molt llegir-te Neus! La Gala no es gran, de fet és petita (més aviat prima). Te 21 mesos i encara porta alguns pantalons de 9-12 mesos. :-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I com m'agrada que em llegeixis..i que em contestis ja és..TOP!!!!

      Grans o petits són tots taaaant bonics i dolços!!

      Eliminar
  2. Des de que l'Àdrià tenia tres mesos (es va engreixar i li van sortir els seus saxonets) que he hagut de sentir que era un bebé gran, jo sempre he asentit i dit que si (llavors em deien això de 'es que tu també ets gran', ehem... ). Però he anat descobrint que no, que l'Adrià no és ni gran ni petit, va néixer amb 3,600kg, fins ara ha coincidit la talla de la roba amb la seva edat i ara que te 15 mesos el pediatre em va donar les gràfiques de pes i alçada i sempre ha estat un puntet per sota del percentil 50. És cert que és un nen 'compacte' i te els seus saxons, però si jo he sentit infinitat de comentaris no vull pensar en els que debeu sentir les que realment teniu un nen més gran.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs si, imagina-t’ho, imagina-t’ho!!
      Gràcies per llegir-me i comentar!

      Eliminar
  3. La Tanit va néixer grandeta amb 3.450kg i sempre ja menjat molt bé. Té unes cuixes i uns saxonets moníssims. De tot el que has posat m'he sentit identificada amb un munt de coses, la dels mitjons molt bona (no sé que faré aquest hivern jajajaj) i la que tothom pregunta quant pesa... És una nena grandeta, però tampoc ho veig exagerat. A la gent li agrada ficar-se on no toca, si sóc grandets perquè uff com pesa i si són petitets segur que diuen "uix que petit, ja menja?".
    T'he descobert avui i he de dir que tens posts molt interessants!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola bonica! Gràcies per comentar! Doncs tens tota la raó. Tinc una amiga que el bebè era molt molt petit i va acabar mentint sobre els mesos per no haver d'escoltar més a la gent...
      Per cert, Tanit va pesar amb força per posar-li a la nostra filla. Finalment ens vam decantar per Laura (el nom de la meva àvia amb qui tenia una relació especial). Però Tanit m'encantava!!!
      Petons

      Eliminar