Escapada de fin de semana. Puigcerdà


Hola a totes i totes! Ja feia setmanes que jo reclamava urgentment fer una sortida de cap de setmana, i havia de ser a la muntanya. I més ara que havia nevat, i em feia a més, molta il•lusió que l'Eudald caminés per la neu, la toqués i es sorprengués. Així que en aquest post us explicaré on vam decidir allotjar-nos i què vam decidir anar a veure. 

Tema allotjament, després de molt mirar ens vam decidir per un bungalow del càmping Queixans, a la Cerdanya. A la web semblava que era tot el que jo buscava: d'aspecte rústic, de fusta, acollidor... però fins ara, les experiències que havia tingut amb bungalows no havien estat especialment bones i jo anava una mica a la defensiva. Aquest estiu vam tenir un desengany important amb un hotel i desde llavors, que ja no me'n refio de res. 
Vam arribar que ja era fosc i feia fred, i obrir la porta i veure aquell bungalow, calentonet, càlid i xulíssim va ser molt reconfortant i tranquil•litzador. Podrien dormir unes 7 persones tranquil•lament. hi havia una habitació amb llit de matrimoni, una habitació amb dues lliteres i tres matalassos a l'altillo. 
En termes generals ens va sorprendre molt positivament. 

PUNTS QUE ENS VAN ENCANTAR: 
- Neteja impecable de tot, fins i tot la vaixella. 
- Hi havia una bossa individual amb quit de neteja de la cuina, en la que hi havia sabó de vaixella, vaieta, bossa de la brossa... Rotllo els quits de higiene dels hotels. 
- Un altillo amb tres matalassos, que en cas de ser més gent o portar nens més grans, és una passada. 
- Vistes a la muntanya. 
- Ambient molt familiar i tracte genial per part del personal. Els bungalows del costat eren tot de famílies amb nens. 
- Menjador comunitari ampli amb zona de sofàs per fer petar la xerrada. 


PUNTS QUE NO ENS VAN AGRADAR: 
- Estufa de gas metàl•lica que estava sota la pica i que cremava. Això amb un nen tan petit era una font d'atenció constant perquè no la toqués i es cremés. A més et diuen que no baixis la temperatura, de manera que hi havia moments que em veia obligada a obrir finestres. Tot i així, no em feu molt cas perquè amb l'embaràs el meu termostat no està molt fiable. 
- No hi ha forn. 
- Els matalassos de les lliteres un pèl incòmodes. 
Així que en termes generals, ens va encantar!! 

Vam arribar un divendres al vespre, sortint quan vaig acabar de treballar. Vam donar una volta per les instal•lacions del càmping i just, dutxeta del peque, sopar i dormir perquè estàvem tots reventats. 
El Dissabte (després d'anar a comprar targetes de memòria que ens vam deixar a casa) vam decidir passar-lo anant a fer ruta pels poblets, en funció de com el peque aguantés i que sempre poguéssim parar si en algún moment ell no aguantés. 
El primer poble que vam visitar va ser Montlluís, un poblet situat als pirineus catalans. Allí vam anar a veure la Fortalesa de Vauban, que va ser nombrada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Val la pena passar-hi una estoneta per donar-hi una volta. 

Tornant vam parar a Llívia un poblet en ple territori francès. Aquí es pot visitar una de les farmàcies més antigues d'Europa, i que me va decebre una mica ja que ja no és farmàcia, sinó que l'han convertit en museu. Vam arribar cap al migdia i estava tancat així que no vam entrar i no podem opinar. Però jo m'imaginava la farmàcia tal qual, amb el seu mobiliari, la seva olor, els seus pots antics, la seva estructura (es nota que sóc filla de farmacèutica?) i pel que es veu, no és així. Deixant això a part, val la pena fer un recorregut pel poble. Tenen un aparcament habilitat, des del qual pots iniciar un recorregut. Hi ha uns cartells, amb una numeració a seguir i un mapa. Si segueixes les indicacions et porten d'un cartell a l'altre explicant-te coses del poble durant cada època (Edat Mitjana, Època Romana..) i sense adonar-te'n t'has recorregut tot el poble i de forma entretinguda. 

A l'hora de dinar vam veure que hi ha un bon número de restaurants de cuina "chic"" que en dic jo. Nosaltres buscàvem tot el contrari, una cuina casolana. Ens hagués agradat una braseria que hi havia però ni tan sols pots dinar si no reserves, ho tenien tot ple. Finalment vam dinar a "L'antic Can Marcel•li" No espereu una cuina massa elaborada ni espectacular, senzilla però amb un tracte més que amable. I això, anant amb un nen de 14 mesos s'agraeix, i molt. 

I després de dinar vam anar al lloc tan esperat, les pistes. A mi em feia molta il•lusió que l'Eudald veiés la neu i que montés a la taula d'snow amb el seu pare. Però al peque no li va fer tanta il•lusió tot i que conforme passava l'estona s'anava adaptant, però tot se li va fer massa gran. 

De tornada cap al bungalow vam decidir fer una miniparada a Das, un poblet de 200 habitants i que té encant. Diu el meu marit que és on es registren les temperatures més baixes de Catalunya i des de llavors que m'hi fixo quan fan el temps, i té raó! Fred en feia, de fet, dels pocs llocs on en vaig passar de veritat. 

El Diumenge pel matí teníem clar que volíem sortir aviat per evitar-nos les cues de la tornada de la gent. Així que vam anar a donar una volta per Puigcerdà i sobretot a un lloc que no us podeu perdre. Vam anar a l'Estany de Puigcerdà i el seu parc i he de dir, que ens va encantar. És un estany ple d'arbres, ànecs i cignes que a més, estan molt acostumats a la presència humana i fa que els nens ho gaudeixin moltíssim. Fas un recorregut circular molt agradable i familiar. 



Bé, doncs aquest va ser el nostre mini viatge per Puigcerdà. hi heu anat vosaltres? Si teniu alguna recomanació, no dubteu en dir-ho, així no ens la deixem per si volem tornar a anar. 






  1. Hola a todas y todos! Hacía semanas que yo reclamaba urgentemente hacer una salida de fin de semana, y tenía que ser en montaña. Y más ahora que había nevado, y me hacía además, mucha ilusión que Eudald caminara por la nieve, la tocara y se sorprendiera. Así que en este post os contaré donde decidimos alojarnos y que decidimos ir a ver. 
  2. Tema alojamiento, después de mucho mirar nos decidimos por un bungalow del camping Queixans, en la Cerdanya. En la web parecía que era todo lo que yo buscaba: de aspecto rústico, de madera, acogedor ... pero hasta ahora, las experiencias que había tenido con bungalows no habían sido especialmente buenas y yo iba un poco a la defensiva. Este verano tuvimos un desengaño importante con un hotel y desde entonces, que ya no me fío de nada. 
  3. Llegamos que ya estaba oscuro y hacía frío, y abrir la puerta y ver aquel bungalow, calentito, cálido y chulísimo fue muy reconfortante y tranquilizador. Podrían dormir unas 7 personas tranquilamente: había una habitación con cama de matrimonio, una habitación con dos literas y tres colchones en el altillo. En términos generales nos sorprendió muy positivamente. 
  4.  
  5. PUNTOS QUE NOS ENCANTARON: 
  6. - Limpieza impecable de todo, incluso la vajilla. 
  7. - Había una bolsa individual con quit de limpieza de la cocina, en la que había jabón de vajilla, vaieta, bolsa de la basura ... Rollo los kits de higiene de los hoteles. 
  8. - Un altillo con tres colchones, que en caso de ser más gente o llevar niños mayores, es una pasada. 
  9. - Vistas a la montaña. 
  10. - Ambiente muy familiar y trato genial por parte del personal. Los bungalows del lado eran todo de familias con niños. 
  11. - Comedor comunitario amplio con zona de sofás para charlar. 
  12.  
  13. PUNTOS QUE NO NOS GUSTARON: 
  14. - Estufa de gas metálica que estaba bajo el fregadero y que quemaba. Esto con un niño tan pequeño era una fuente de atención constante para que no la tocara y se quemara. Además te dicen que no bajes la temperatura, por lo que había momentos que me veía obligada a abrir ventanas. Aún así, no me hagáis mucho caso porque con el embarazo mi termostato no está muy fiable. 
  15. - No hay horno. 
  16. - Los colchones de las literas algo incómodas. 
  17. Así que en términos generales, nos encantó !! 
  18.  
  19. Llegamos un viernes por la noche, saliendo cuando terminé de trabajar. Dimos una vuelta por las instalaciones del càmping y justo, duchita del peque, cena y dormir porque estábamos todos reventados. 
  20. El Sábado (después de ir a comprar tarjetas de memoria que nos dejamos en casa) decidimos pasarlo yendo a hacer ruta por los pueblos, en función de cómo el peque aguantara y que siempre pudiéramos parar si en algún momento él no aguantara . 
  21.  
  22. El primer pueblo que visitamos fue Montlluís, un pueblo situado en los Pirineos catalanes. Allí fuimos a ver la Fortaleza de Vauban, que fue nombrada Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Vale la pena pasar un rato para dar una vuelta. 
  23.  
  24. Volviendo paramos en Llívia un pueblecito en pleno territorio francés. Aquí se puede visitar una de las farmacias más antiguas de Europa, y que me decepcionó un poco ya que ya no es farmacia, sino que la han convertido en museo. Llegamos al mediodía y estaba cerrado así que no entramos y no puedo opinar. Pero yo me imaginaba la farmacia tal cual, con su mobiliario, su olor, sus botes antiguos, su estructura (se nota que soy hija de farmacéutica?) Y por lo visto, no es así. Dejando esto aparte, vale la pena hacer un recorrido por el pueblo. Tienen un aparcamiento habilitado, desde el que puedes iniciar un recorrido. Hay unos carteles, con una numeración a seguir y un mapa. Si sigues las indicaciones te llevan de un cartel a otro contándote cosas del pueblo durante cada época (Edad Media, Época Romana ..) y sin darte cuenta te has recorrido todo el pueblo y de forma entretenida . 
  25.  
  26. A la hora de comer vimos que hay un buen número de restaurantes de cocina "chic" que llamo yo. Nosotros buscábamos todo lo contrario, una cocina casera. Nos hubiera gustado un asador que había pero ni siquiera podíais comer sin reserva previa, lo tenían todo lleno. Finalmente comimos en "El antiguo Can Marcel • li"; no esperéis una cocina demasiado elaborada ni espectacular, sencilla pero con un trato más que amable. Y eso, teniendo un niño de 14 meses se agradece, y mucho. 
  27.  
  28. Y después de comer fuimos al lugar tan esperado, las pistas. A mí me hacía mucha ilusión que Eudald viera la nieve y que montase en la tabla de snow con su padre. Pero al peque no le hizo tanta ilusión aunque conforme pasaba el tiempo se iba adaptando, pero todo se le hizo demasiado grande. 
  29.  
  30. De vuelta hacia el bungalow decidimos hacer una miniparada en Das, un pueblecito de 200 habitantes y que tiene encanto. Dice mi marido que es donde se registran las temperaturas más bajas de Catalunya y desde entonces que me fijo cuando hacen el tiempo, y tiene razón! Frío hacía, de hecho, de los pocos lugares donde lo pasé de verdad. 
  31.  El Domingo por la mañana teníamos claro que queríamos salir pronto para evitarnos las colas de la vuelta de la gente. Así que fuimos a dar una vuelta por Puigcerdà y sobre todo a un lugar que no te puedes perder. Fuimos al Lago de Puigcerdà y su parque y tengo que decir, que nos encantó. Es un estanque lleno de árboles, patos y cisnes que además, están muy acostumbrados a la presencia humana y hace que los niños lo disfruten muchísimo. Haces un recorrido circular muy agradable y familiar. 
  32. Bueno, pues este fue nuestro mini viaje por Puigcerdà. Habíais ido vosotros? si tenéis alguna recomendación no dejéis de decirlo para la próxima vez que nos animemos a salir!

Comentarios