Como ser una nodriza


Arrel del post en el que parlava sobre una amiga que m'ha donat llet materna per a la meva filla, després de que ella rebutgés la llet artificial, m'ha escrit molta gent, privadament fent-me preguntes. És un tema que pel que veig, no només em va sorprendre a mi quan vaig rebre la proposta, sinó que aixeca molts dubtes i curiositats. 

En aquest post us explico com ho vam fer nosaltres per si us trobeu en la mateixa situació. Crec que aquest escrit és més important per les donants que per les receptores. Vull aclarir que no vol dir que aquesta sigui la forma correcta o sigui la única, simplement ha estat la nostra i ens ha anat bé . També destacar que jo era la "novata" i m'he deixat guiar per la Roser que no només dóna al banc de sang, sinó que també va alletar un bebè d'una família d'acollida. Ho escric perquè tot el que va fer em va aportar tranquil•litat i normalitat. 

PRIMER: l'oferiment va ser amb paraules molt delicades, molt suau, on em diu que entén que és un oferiment que a vegades pot sorprendre. En cap moment em vaig sentir jutjada si ho hagués rebutjat.

SEGON: el primer dia que va venir ella a casa (de fet, va ser més cops perquè va coincidir que ella estava de vacances). Va venir amb tota la família, les nenes jugaven fora amb l'Eudald i el seu marit i el meu estàven per allí. Es va treure la llet davant meu, amb el tirallets. Sembla una bajanada però quan és un cosa per a la teva filla, agraeixes aquesta transparència. 

TERCER: no va insistir ni va intentar agafar la nena, ni fer-me sentir com si ella tingués algún dret sobre la meva filla. No sé ven bé com explicar-ho i fins i tot es pot mal interpretar, però jo sí que tenia la sensació de que li devia quelcom a la Roser. 

QUART: em va portar informació sobre com es fa una correcta extracció de llet, des de la higiene, fins a la conservació o el tractament del tirallets. Per a les donadores és una informació irrellevant a simple vista però en realitat és important. I ho és perquè a mi em va donar tranquil•litat saber que ella era plenament conscient de tot el què havia de fer i la importància de fer-ho bé, sobretot a nivell bacteriològic. També em va passar informació sobre com conservar la llet materna, perquè varia si és recent extreta, si me la porta congelada o simplement fresca. 

CINQUÈ: com que ella era donant al banc de llet, ja tenia extractor. Però en el cas que no sigui així, estaria genial comprar-ne un vosaltres o llogar-lo. Jo vaig llogar un del prenatal (el que hi ha als hospitals) que es poden fer tots dos pits a la vegada. 

SISÈ: juntament amb els primers pots de llet, em va entregar una copia d'una analítica seva de l'últim trimestre. I sabeu? que jo no hi havia pensat però trobo que és molt important. En aquest cas, ella és una coneguda que veia un cop l'any i no sé si podria tenir alguna alteració que ni ella sabés. Penseu que als bancs de llet sotmeten la llet materna a processos per desinfectar-la però nosaltres no. Així que està genial tenir una garantia. 

SETÈ: que la donant estigui completament convençuda del que fa perquè possiblement la receptora, no ho està. No imagino que la Roser hagués tingut dubtes o no hagués dominat la situació perquè probablement no ho hagués fet. 
Recordo que quan va venir el primer dia li vaig dir: 
- M'ha costat prendre aquesta decisió... 
I ella em va contestar: 
- Si la Laura necessités una transfusió ho dubtaries? 
I amb aquesta pregunta, em va contestar. 
Bon dia! 








A raíz del post en el que hablaba sobre una amiga que me ha dado leche materna para mi hija, después de que ella rechazara la leche artificial, me ha escrito mucha gente, privadamente haciéndome preguntas. Es un tema que por lo que veo, no sólo me sorprendió a mí cuando recibí la propuesta, sino que levanta muchas dudas y curiosidades. 

En este post os cuento como lo hicimos nosotros por si os encontráis en la misma situación. Creo que este escrito es más importante para las donantes que para las receptoras. Quiero aclarar que no quiere decir que esta sea la forma correcta o sea la única, simplemente ha sido la nuestra y nos ha ido bien. También destacar que yo era la "novata" y me he dejado guiar por Roser que no sólo da al banco de leche, sino que también amamantó un bebé de una familia de acogida. Lo escribo porque todo lo que hizo me aportó tranquilidad y normalidad. 

PRIMERO: el ofrecimiento fue con palabras muy delicadas, muy suave, donde me dice que entiende que es un ofrecimiento que a veces puede sorprender. En ningún momento me sentí juzgada si lo hubiera rechazado.  

SEGUNDO: el primer día que vino ella en casa (de hecho, fue más veces porque coincidió que ella estaba de vacaciones). Vino con toda la familia, las niñas jugaban fuera con Eudald y su marido y el mio estaban por allí. Se quitó la leche delante de mí, con el sacaleches. Parece una tontería pero cuando es un cosa para tu hija, agradeces esta transparencia. 

TERCERO: no insistió ni intentó coger a la niña, ni hacerme sentir como si ella tuviera algún derecho sobre mi hija. No sé bien cómo explicarlo e incluso se puede malinterpretar, pero yo sí que tenía la sensación de que le debía algo a Roser.  

CUARTO: me llevó información sobre cómo se hace una correcta extracción de leche, desde la higiene, hasta la conservación o el tratamiento del sacaleches. Para las donantes es una información irrelevante a simple vista pero en realidad es importante. Y lo es porque a mí me dio tranquilidad saber que ella era plenamente consciente de todo lo que tenía que hacer y la importancia de hacerlo bien, sobre todo a nivel bacteriológico. También me pasó información sobre cómo conservar la leche materna, porque varía si es reciente extraída, si me la trae congelada o simplemente fresca.  

QUINTO: como ella era donante al banco de leche, ya tenía extractor. Pero en el caso de que no sea así, estaría genial comprar uno vosotros o alquilarlo. Yo alquilé uno del prenatal (el que hay en los hospitales) que se pueden hacer ambos pechos a la vez.  

SEXTO: junto con los primeros botes de leche, me entregó una copia de una analítica su del último trimestre. Y sabéis? que yo no había pensado pero encuentro que es muy importante. En este caso, ella es una conocida que veía una vez al año y no sé si podría tener alguna alteración que ni ella misma supiera. Pensad que los bancos de leche someten la leche materna a procesos para desinfectarla pero nosotros no. Así que está genial tener una garantía. 

SÉPTIMO: que la donante esté completamente convencida de lo que hace porque posiblemente la receptora, no lo está. No imagino que Roser hubiera tenido dudas o no hubiera dominado la situación porque probablemente no lo hubiera hecho. 
Recuerdo que cuando vino el primer día le dije: 
- Me ha costado tomar esta decisión ... 
Y ella me contestó: 
- Si Laura necesitara una transfusión lo dudarías? 
Y con esta pregunta, me contestó.

Comentarios